Conservo com un tresor (perquè fa temps que és descatalogat) Después del hombre. Una zoología del futuro, obra del 1981 en la que Dixon imagina com podrien ser els animals 50 milions d'anys després de la desaparició dels humans, en un futur no massa llunyà, per la manca de recursos. Evidentment, qualsevol que sàpiga d'evolució entendrà que és impossible predir el futur; el què buscava Dixon era il·lustrar-nos, amb exemples que criden l'atenció, sobre com funciona l'evolució.
 |
| La portada de l'edició espanyola |
 |
| La paramusaranya, un dels meus preferits |
Però Dixon no va aturar la imaginació i, en anys posteriors, va publicar dues altres delícies a cada qual més delirant. Les he descobert recentment i m'agradaria compartir-les amb vosaltres. Una és The new dinosaurs. An alternative evolution, on imagina com hauria pogut ser l'evolució dels dinosaures si no hagués impactat el meteorit de Chicxulub i, la indescriptible Man after man. An anthropology of the future, on descriu una futura evolució humana on es combinen una primerenca transformació biotecnològica i una posterior radiació evolutiva a partir d'aquí.
 |
| El cribrum: Dinosaure o flamenc? |
 |
| I un futur humà adaptat a la vida a l'espai |
Els llibres de Dixon em fan pensar en tants i tants animals misteriosos que molts pensen haver descobert al llarg dels anys, des de l'arxiconegut Nessie als pseudohumans com el Ieti o el Bigfoot. Com és que havent-hi l'enorme varietat d'animals que hi ha a la Terra, mai sembla que en tinguem prou?
Aquesta disciplina pseudocientífica s'anomena criptobiologia i va ser parodiada amb molta conya i, em sembla a mi, molt d'encant, per Joan Fontcuberta, un fotògraf català aficionat a recrear la realitat.
El 1987, Fontcuberta va exposar, amb Pere Formiguera, "Fauna secreta", un deliciós recull d'animals dissecats, fotografies i diaris del prestigiós naturalista alemany Dr. Peter Ameisenhaufer, tots ells inventats. L'exposició, que en el seu moment vaig poder gaudir al MNAC, era perfectament versemblant. Aquí teniu un parell d'exemples dels animals del Dr. Ameisenhaufer:
 |
| Centaurus neandertalensis |
 |
| Un esbós al quadern de camp de Solenoglypha polipodida |
Fontcuberta, amb la seva obra com a fotògraf vol incidir en el dubte sobre el que veiem. No ens podem refiar de tot el que veiem a les fotos; en aquesta època tan digitalitzada, evidentment, més que mai.
Per acabar, no us perdeu el següent vídeo. Una altra exposició de Fontcuberta, Sputnik, del 1997, tractava de la misteriosa desaparició del cosmonauta soviètic Ivan Stochnikov (traducció literal del nom del fotògraf) i la seva acompanyant, la gossa Kloka, a la Soyuz 2 l'any 1968. El cosmonauta és el propi Fontcuberta i tot és un muntatge ben divertit aprofitant el clàssic secretisme soviètic.
Així és com van tractar aquest tema al programa Cuarto Milenio. Inenarrable:
Com diu un dels comentaristes al Youtube, veritable periodisme d'investigació. Aquí teniu una entrevista a Foncuberta on, entre altres temes, es parla de la qüestió.
Ostres, recordo que fa anys a TVE2 feien una sèrie documental sobre la (possible) fauna i flora del futur, em sembla que era de la BBC. Es deia "future is wild" (futuro salvaje), estava força bé i tenia un esperit que recorda a l'estil d'aquesta entrada.
ResponEliminaSalutacions.
He investigat una mica i, la veritat, no la havia vista tot i que em sona algun dels animals que hi surten. Això d'inventar-se el futur sempre és més prudent que inventar-se el passat; ara, caldria veure quina utilitat té.
Elimina