Una ciència que no és tal (I)

Tinc una amiga que recolza la seva tossuderia en que és Taure. Taure, el toro, tossuderia, ... que fàcil d'entendre que sembla la vida quan ens basem en suposicions d'aquest tipus.

L'astrologia ha estat durant segles una aproximació al coneixement del món prou interessant. Des dels seus orígens, fa més de 4.000 anys a Babilònia fins al Renaixement (el gran Kepler treballava d'astròleg, encara que sembla que hi creia relativament) on es va començar a qüestionar fins l'actualitat on encara molta gent hi creu i, per tant, molts s'hi dediquen.

Basada, en gran part, en el profund coneixement del cel dels antics (però també en algunes de les seves principals mancances), té un aire de ciència que fa que encara força gent la confongui amb l'astronomia. I el fet que assenyali una possible raó a una forma de ser i a un destí en la vida (ai! el famós destí!) és molt còmode: ens treu molta responsabilitat de sobre.

L'astrologia té molts defectes de base. Molts d'ells parteixen de les mancances de les que parlava en el paràgraf anterior. A continuació, en plantejo els que em semblen més importants (i segurament me'n deixaré. Hi ha molts llocs a la xarxa que els discuteixen; busqueu-los, val la pena); sempre que pugui utilitzaré aquesta meravellosa eina que és el Stellarium per il·lustrar-ho.

- Les constel·lacions: Són, evidentment, construccions humanes, basades en l'aparent proximitat de les estrelles. En la visió antiga del cel com una successió d'esferes, l'última de les quals era la de les estrelles, era normal que es pensés que dues estrelles properes per a nosaltres, serien properes en la realitat. Això no té per què ser així ni molt menys. A continuació, un exemple (es recomana ampliar la imatge):

Distància de la Terra a Regulus

La distància de la Terra a Regulus, l'estrella aparentment més brillant de la constel·lació del Lleó és de 77.49 anys llum.

Distància de la Terra a n-Leo

En canvi, n-Leo, una estrella que sembla molt propera, és a 2131 anys llum de la Terra.

O sigui, que si veiéssim les constel·lacions, en tres dimensions, es veurien molt diferents.

Per altra banda, les nostres constel·lacions tampoc coincideixen amb les d'altres llocs del Món. 
Aquí veiem el mateix paisatge estel·lar (amb Regulus marcada) segons l'astronomia xinesa (que no té pas mala fama). Ja veieu que el Lleó s'ha desmuntat en dues constel·lacions diferents, una de les quals, fins i tot, conté estrelles de la constel·lació occidental de la Verge: 

Segons els xinesos, Leo és, en realitat, dues constel·lacions

Per altra banda, els noms de les constel·lacions (que ja veiem que són artificis humans) influeixen en el caràcter de qui va néixer amb el Sol al seu signe. Per exemple, i continuant amb el Lleó:

Signo de fuego. Se caracteriza por su luminosidad, su enorme potencial de energía, su espíritu apasionado y su alegría. Es un ser radiante, ardiente y expresivo. Optimista, posee gran dominio se sí mismo, necesita sobresalir, destacarse en cualquier aspecto de su vida. Ambicioso, déspota, siempre deseoso de gobernar.
El elemento solar para este signo muestra el estado de conciencia y aquello que le motiva, fortalece y lo que le apasiona.
El sol en Leo muestra una persona noble, que irradia dignidad y posee un mundo interior lleno de orgullo. Un tanto vanidoso, siempre en continua búsqueda del éxito, fama o gloria. Si bien Leo posee muchas virtudes, debe encontrar tu propia naturaleza independiente del reconocimiento por parte de los demás, es decir encontrarse a sí mismo. Le cuesta aceptar la diversidad de pensamiento. Muchas veces no entiende las necesidades de tu prójimo, pues le cuesta relacionarse y comunicarse con sus pares. 
Lo mortifica la rutina y lo angustian las situaciones que no acontecen como lo desea.
Detesta ser evaluado o criticado, le agradan los puestos en que puede demostrar sus aptitudes y su autoridad. Es imposible que pase inadvertido ya que su resplandor majestuoso lo diferencia del resto. Es un ser muy generoso y comparte sus riquezas con otros. Pero carece de humildad, así como también, debería ejercitar el oído escuchando y asumiendo que delegar tareas no es autoritarismo sino organización.

Vaja, tot un rei de la selva! (en castellà perquè si el tradueixo perd; aquesta és la meva principal font d'informació:

http://www.losarcanos.com/carta-astral-5.php).

Per cert, com veieu, en astrologia s'utilitzen sense cap problema els superadíssims 4 elements: aigua, aire, terra i foc. Si Mendelèiev aixequés el cap!

Les dotze constel·lacions del Zodíac són aquelles per davant de les quals passen, en teoria, els planetes, la Lluna i el Sol. Per cert, que qualsevol carta astral es basa en la ja tan superada idea geocentrista de l'Univers, amb la Terra al centre i els altres astres girant al seu voltant.
Ja s'ha dit, per activa i per passiva, que això no és cert en l'actualitat. Ho il·lustrarem amb el Stellarium:

Per pura casualitat, el 8 de desembre pertany al signe de Serpentari

Com podeu observar, el Sol és just ara al signe d'Ophiucus (o Serpentari). O sigui, qui neixi avui hauria de pertànyer a aquest tretzè signe. Això és degut a què la Terra es va movent al llarg dels anys com una baldufa i, lentament, en l'anomenada precessió dels equinoccis, el seu eix de rotació ha anat canviant la seva orientació. Això ha fet aparèixer aquesta nova constel·lació al Zodíac i ha desplaçat totes les altres.

El dia que va néixer un servidor

Teòricament sóc Peixos però aquesta és la posició dels astres el dia i hora del meu naixement. O sigui, que hauria de ser Aquari.
I els lleons, en realitat són crancs i haurien de perdre tot el seu orgull:

(El sol en Cáncer) se caracteriza por su sensibilidad e imaginación. Es un ser maternal, receptivo y emotivo. Posee atracción por la vida en familia y se comunica con su entorno principalmente por medio de sus sentimientos.

...etcètera.

Tot això ho han solucionat els astròlegs actuals dividint l'eclíptica en 12 seccions de 30º, que no coincideixen amb els signes tampoc en mida, ja que tenen, com és lògic, mides diferents.

Tot plegat, ja comença a fer una mica de ferum.

- Els planetes: Els noms dels plantes provenen dels déus primer grecs i després romans. Com és lògic, el cel és domini dels déus i allà els van situar, ni que fos simbòlicament, els antics.
En l'època en què es va desenvolupar l'astrologia només es coneixien cinc planetes: Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn (la Terra menjava apart). Bé, potser hauríem de considerar set, perquè antigament es pensava que Mercuri i Venus eren dos planetes diferents cadascun.
En astrologia es tendeix a atribuir a alguns d'aquests planetes, a la Lluna i al Sol les característiques pròpies dels déus corresponents; els exemples més evidents serien:

La Luna representa la parte emocional del ser humano, normalmente las variaciones en el humor de las personas está controlado por la Luna.

En la astrología, Venus simboliza todo lo bello y deseable.

En la astrología, Marte representa la fuerza iniciadora, el coraje, el entusiasmo, la ira y, también, el deseo sexual.

Bé, tot això pot ser discutible però hi ha un fet encara més flagrant: Què passa amb els planetes que es van descobrir més tard: Urà (1781), Neptú (1846) i Plutó (1930)? Les propietats que se'ls atribueixen no existien abans? I si existien, com es van reorganitzar? Sembla que és més aviat la primera.
Urà té un aire revolucionari, potser per l'època del descobriment:

En astrología, Urano simboliza la independencia, ir más allá de las reglas de la familia y de la sociedad para llegar a ser verdaderas personas, fragmentando los esquemas y estructuras tradicionales. 

Neptú es connecta amb el món espiritual, cosa que em fa pensar en la moda de l'espritisme a finals del segle XIX:

Astrológicamente, Neptuno simboliza la Imaginación, intuición e inspiración. Todas las impresiones que nos lleguen desde el mundo espiritual. Las percepciones de emociones que nos llegan desde el mundo espiritual según el grado de armonía presente en la persona.

I Plutó, el planeta nan, té un aire freudià, com correspon a prinicipis del segle XX:

Astrológicamente, simboliza la subconciencia y se relaciona con los cambios bruscos, la pérdida, la regeneración y transformación.

Vaja, que potser m'ho invento, però la ferum em sembla que va pujant. Perquè, la principal objecció és: Existeix un estudi mínimament verificable de com es van descobrir aquestes noves atribucions?

Alguns astròlegs també inclouen en les cartes astrals alguns asteroides i, fins i tot, la posició de la Lluna quan és més allunyada de la Terra (o, també, amb el mateix nom de Lilith, un dels focus de l'el·lipse que fa la Lluna al voltant de la Terra o d'altres a cada qual més estranya) que sempre té una relació amb la Lilith de les mitologies del Pròxim Orient.
Embolica que fa fort.
Sense oblidar-nos de l'ascendent (quin signe és a l'Est a l'hora que vas néixer), conjuncions, trígons, etc. La quantitat d'informació és brutal i això miraré d'analitzar el proper cop.