Un altre premi Nobel espanyol?

Ahir vaig acabar de veure la minisèrie que TVE va dedicar a Severo Ochoa. No sé si massa gent coneix la figura d'aquest asturià nascut l'any 1905 i que va ser premi Nobel l'any 1959.


Ochoa va estudiar a Madrid durant una època històrica de la ciència espanyola on, a l'ombra del premi Nobel de Cajal, es formaven personalitats que van arribar a ser força destacades.
Va ser deixeble de Juan Negrín, que molts coneixeran com l'últim primer ministre de la República espanyola en guerra, però que també era un important investigador en Fisiologia, arribant a tenir renom internacional.
També va ser deixeble d'Otto Meyerhof, un dels responsables de la comprensió dels primers passos de l'oxidació de la glucosa per a l'obtenció d'energia (la glicòlisi o via d'Embden-Meyerhof); però la Guerra Civil també va marcar la feina investigadora d'Ochoa, que va haver de marxar a l'estranger per cercar un entorn més favorable a les seves investigacions.

Ochoa al seu laboratori

Després d'uns breus períodes a Alemanya (un altre cop amb Meyerhof)  i Anglaterra, va acabar recalant als Estats Units i va ser a la Universitat de Nova York on va realitzar molts dels seus descobriments, normalment relacionats amb l'acció dels enzims, les proteïnes que faciliten les reaccions químiques dels éssers vius.
El seu principal descobriment, i el que li va atorgar el Nobel, va ser el de la RNA polimerasa (ell l'anomenava polinucleòtid-fosforilasa), l'enzim responsable de la primera fase de l'expressió de la informació del DNA. Només dos anys abans s'havia descobert l'estructura del DNA i Ochoa i molts altres estaven assentant les bases de l'estudi i posterior manipulació de la molècula fonamental de la vida. A ells els devem molt del coneixement posterior, moltes esperances i, també, algunes pors. També va fer descobriments en l'inici de l'enteniment del tan mal entès, encara per molts, codi genètic.

Esquema de la síntesi del RNA per la RNA polimerasa

Per aquella època ja s'havia nacionalitzat nordamericà i encara que no va significar-se massa políticament només va tornar a Espanya fins l'any 1975, impulsant la fundació del centre d'investigació que duu el seu nom.


La sèrie recull molts aspectes de la seva vida: la importància de la relació amb la seva esposa Carmen, la complicada relació amb Negrín, els problemes polítics que el van assatjar a tot arreu(inclosa la cacera de bruixes de McCarthy), la seva amistat i rivalitat amb Arthur Kornberg (amb qui va compartir el Premi Nobel), ... La parella, en una mena d'edició estranya del "Cuéntame", la interpreten Imanol Arias i Ana Duato. No m'ha semblat massa bona, sembla feta 30 anys abans, moltes interpretacions semblen de l'època franquista encara que la parella protagonista fa un important esforç per mantenir el tipus. Hi ha poques escenes que realment arribin a tocar la fibra i deixeu-me dir que dubto molt que Ochoa utilitzés gaire el microscopi al seu laboratori, com s'observa sovint a la sèrie.

Imanol Arias i Ana Duato, fent dels esposos Ochoa a Heildelberg

Ara, pot ser una bona manera de començar a coneìxer la història d'aquest hispanoamericà, treballador infatigable i que hauria de ser més recordat per tots.