dissabte, 30 de juny del 2012

Ciència i sexisme

Hi ha hagut una certa polèmica aquests últims dies sobre el paper d'una periodista esportiva, per tots coneguda, en les retransmissions de l'Eurocopa de futbol. Crec que no cal tenir un màster en Periodisme esportiu per adonar-se que en el món de la televisió hi ha un sexisme bastant descarat en molts aspectes i, per això, em fa una mica de riure la polèmica.
No posaré en dubte els seus mèrits com a periodista, perquè l'he seguida més aviat poc, però sorprèn encara a algú el seu paper? Quantes periodistes joves, normalment de bastant bon veure, són les que estan a peu de camp, estadi, pista, ... per fer entrevistes o comentaris? i més si comparem amb quantes fan les retransmissions pròpiament dels esports. Quantes dones d'una certa edat (posem més de 40) presenten els telenotícies si les comparem amb els homes madurs? Quantes presentadores de programes diversos són més conegudes pels seus escots que per les seves altres qualitats?
És tele i, per desgràcia, aquest invent meravellós funciona, encara, així.

Però aquest és un blog de ciències i resulta que pels mateixos dies hi ha hagut una altra polèmica (que no crec que hagi estat ni mig trending topic) al voltant d'un anunci encarregat per la Comissió Europea per promocionar la ciència entre les noies.
L'anunci és aquest:


Així, d'entrada, em sembla una estranya combinació entre una pel·lícula de James Bond i un anunci de compreses. Potser la polèmica és una mica exagerada però és que penso que, en general, tot tendeix a exagerar-se molt al voltant de la publicitat.
La campanya té aquest web i aquest canal de Youtube on una sèrie de (no tan) joves investigadores ens expliquen la seva experiència (per cert, cap és espanyola). No s'assemblen massa a les de l'anunci, però; fins i tot, semblen de veritat.

Segons el portaveu de la comissària europea per a la Recerca, la Innovació i la Ciència fan falta aquest tipus de campanyes per atreure les adolescents cap a la ciència; però després es contradiu perquè sembla que on es perden més noies és després del doctorat. Sigui com sigui, i la meva experiència com a profe de ciències alguna cosa m'ha fet veure, aquest tipus d'adolescent tan fashion no crec que sigui el públic més propici a aquest tipus de campanyes; potser més valdria apropar-se a les que no són tan cool i que poden sentir-se un pèl marginades pels seus interessos, especialment les que s'interessen per disciplines encara poc femenines com les tècniques (on la desproporció, en dades de graduats universitaris catalans de fa cinc anys, era de 4 a 1 a favor dels homes).

Les coses han anat avançant i les dones han anat aportant cada cop més el seu saber fer a la recerca. Només 15 dones han rebut el premi Nobel en ciències però 9 d'elles els últims 30 anys.
Marie Curie i la seva filla Irène, dos premis Nobel a la mateixa família
Potser la manera d'aconseguir que més noies vulguin ser científiques és apropar més les científiques a la seva experiència diària. El dia que una científica (o una jutgessa o una ministra o una obrera de la construcció) sigui portada del Cosmopolitan, potser és que alguna cosa estarà canviant.

El model de dona que ens venen les revistes

Unes recomanacions finals: Un estudi que podeu trobar aquí sobre com ha tractat a les científiques el cinema. 

I un web que tracta, entre altres coses, de científiques històriques.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada