dissabte, 26 de maig del 2012

Editar l'ésser humà

Fa poc més d'una setmana ens va arribar una notícia prou sorprenent: Investigadors del CNIO (Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas) de Madrid, comandats per María Blasco van aconseguir allargar significativament la vida mitjana d'un grup de ratolins mitjançant teràpia gènica.
El tractament va consistir en introduir el gen de la telomerasa en un virus de manera que integrés aquest gen en les cèl·lules dels ratolins (senzillament amb una injecció a la cua); la telomerasa és un enzim (una proteïna que accelera i regula un procés concret en els éssers vius) que refà els telòmers.

Els telòmers són els extrems dels cromosomes, sense informació però amb una important funció: mantenir l'estructura de la llarga molècula del DNA. En les cèl·lules típiques, cada cop que es fa una còpia del DNA (abans de la divisió cel·lular), és inevitable que aquests telòmers s'escurcin i, si no hi ha la telomerasa per refer-los, amb cada divisió, el DNA es va fent malbé.
Amb els anys, aquest fet i també alguns factors externs, el DNA de les nostres cèl·lules envelleix, amb ell les nostres cèl·lules i, per tant, nosaltres mateixos. Sembla que l'escurçament dels telòmers és un dels principals factors d'envelliment.

Els telòmers són els extrems de color groguenc

Només algunes cèl·lules mantenen contínua l'expressió del gen de la telomerasa: les cèl·lules embrionàries, les cèl·lules mare adultes, les que donen lloc a espermatozoides i òvuls i, ailàs, les cèl·lules dels tumors (que són pràcticament immortals perquè poden dividir-se indefinidament perquè tornen a expressar aquest gen). El descobriment de l'acció de la telomerasa va merèixer el Nobel de medicina l'any 2009.

Tot això ho explica molt més bé la María Blasco, gran experta en telòmers, en aquesta entrevista a TVE del 2010. on parla de telòmers i d'envelliment en general i de la vida de l'investigador.

L'equip comandat per María Blasco, que també és la directora actual del CNIO i que havia treballat amb Carol Greider, una de les guanyadores del Nobel, ha aconseguit per primer cop, allargar la vida (un 24% de mitjana) i un estat de salut prou saludable a animals no modificats genèticament (abans ho havien fet amb ratolins transgènics) i sense provocar-los càncer (que és un risc de la telomerasa, que pot induir a cèl·lules precanceroses la condició d'immortals).

María Blasco, principal investigadora de l'estudi

Pels més avançats en Biologia, aquí teniu l'article publicat.

Per cert, que en l'estudi ha col·laborat la Fàtima Bosch, investigadora del Centre de Biotecnologia Animal i de Teràpia Gènica de la UAB. Que la doctora Bosch sigui d'Espolla (poble on va néixer el meu pare) i antiga companya de jocs de les meves germanes li dóna encara més sabor a la notícia.

La teràpia gènica està revifant els últims anys, després d'un període de fracassos importants. Les tècniques han millorat molt els últims anys i això comporta unes possibilitats impensables no fa tant de temps al tractament, especialment, de les malalties hereditàries. Teniu més informació sobre el tema en aquest Redes, un dels bons, on precisament s'entrevista a Fàtima Bosch.

Durant segles, els humans han buscat l'eterna joventut; ha estat una cerca plena de lamentables fracassos. El descobriment realitzat al CNIO obre una porta a una nova possibilitat, esperançadora i al mateix temps inquietant perquè, pot sostenir el planeta una Humanitat amb una esperança de vida encara més alta?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada