L'he trobada curiosa sobretot per la font, la Fundación BBVA; aquesta fundació financia estudis i dóna beques i premis a investigadors.
Els països on es van fer l'enquesta van ser, a més d'Espanya, Holanda, Dinamarca, el Regne Unit, la República Txeca, Polònia, Itàlia, Àustria, Alemanya i França i, com ja he dit, els Estats Units, als que utilitzen com una mena de referència.
Particularment, hi trobo a faltar algun altre PIG.
L'enquesta es va fer a 1.500 persones, amb una entrevista personal a casa seva. Qui deixa entrar entrevistadors a casa seva? Poden estar esbiaixats els resultats degut a aquest fet?
L'informe és molt extens i em centraré en alguns aspectes que em criden l'atenció:
- Fa tota la pinta que només s'han tingut presents les ciències naturals; almenys, les preguntes que es feien sobre coneixements eren d'aquest àmbit.
- La primera pregunta és:
Todos los días hay una gran cantidad de noticias acerca de los temas más variados. Le agradecería me dijera cuál es su grado de interés acerca de cada uno de los temas que le voy a leer. Media en una escala de 0 a 10, en la que 0 significa que no le interesa nada y 10 que le interesa muchísimo.
He trobat curiós que dels possibles temes en separi els de salut i de medi ambient dels "científics"; és que no són temes dels que s'ocupi la ciència? Per cert, que no hi surten els esportius, que em temo que haurien guanyat per golejada.
- La principal font d'informació que té el públic sobre ciència és la televisió; vist el nivell d'algunes informacions que apareixen als noticiaris, fa verdadera por.
Us recomano aquesta entrada de Malaciencia on es comenta aquesta bonica mostra de barroeria periodística.
- En general, els joves surten bastant més ben parats a tot arreu; encara hi ha esperança.
- Una pregunta és:
En las noticias de los medios de comunicación se usan una serie de términos y expresiones especializadas. Quisiera que me dijera para cada una de ellas si cuando usted las oye o las lee, las entiende por completo, las entiende en parte o no las entiende.
Trobo que confiar tant en la veracitat d'aquestes afirmacions és bastant agosarat. Dos d'elles, per exemple, són el forat de la capa d'ozó i l'efecte hivernacle, fenòmens que molta gent confon i potser pensa que entén. El terme que diuen tenir menys entès els espanyols (només diuen entendre'l un 36,6%) és el d'àtom. Després de 99 anys del model de Bohr, potser ja ens podríem anar espavilant!
- Els coneixements en ciència es basen en un qüestionari veritat-fals; no me'n refio molt perquè poden donar molts falsos positius, sobretot en les certes. Us les poso per si voleu jugar, en ordre d'encerts a nivell europeu; al final posaré les respostes correctes, tot i que la alguna la trobo una mica confosa:
1.
El
aire caliente asciende
2.
Los continentes han estado
desplazándose durante millones de años y continuaran haciéndolo en el futuro
3.
El oxígeno que respiramos
proviene de las plantas
4.
El
gen es la unidad básica de la herencia de los seres vivos
5.
La
gravedad de la Tierra tira hacia ella de los objetos sin tocarlos
6.
La
energía no se crea ni se destruye, solo se transforma de una forma a otra
7.
Casi
todos los microorganismos son perjudiciales para los seres humanos
8.
Las
células de los seres humanos por lo general no se dividen
9.
Los
primeros seres humanos vivieron al mismo tiempo que los dinosaurios
10. Las plantas no
tienen ADN
11. El efecto
invernadero está causado por el uso de la energía nuclear
12. Toda la
radioactividad es producida por la actividad de los seres humanos
13. Los tomates comunes,
los que comemos normalmente, no tienen genes, mientras que los tomates
resultado de la ingeniería genética sí
14. El gen del padre es
lo que determina el sexo del recién nacido el que sea niño o niña
15. Los láseres
funcionan mediante ondas sonoras
16. La luz que llega del
sol a la Tierra está hecha de un solo color:
blanco
17. Hoy por hoy no es
posible transferir genes de seres humanos a animales
18. Los átomos son más
pequeños que los electrones
19. Los antibióticos
destruyen los virus
20. La extracción de
células madre de embriones humanos se hace sin destruir los embriones
També hi ha dues preguntes sobre qui gira al voltant de qui, si el Sol o la Terra; i qui viatja més ràpid, si el so o la llum amb tres possibles respostes (una diu que ni el Sol ni la Terra es mouen i hi ha gent que l'escull!).
Els resultats són molt pobres, en alguns casos preocupants ja que tracta temes de màxima actualitat, com les cèl·lules mare, els antibiòtics o l'enginyeria genètica.
- L'última pregunta és:
¿Podría Ud. decirme el nombre de los 3 científicos que, en su opinión, han sido los más importantes de toda la historia?
A Espanya, el 45,9% dels enquestats va ser incapaç d'anomenar ni un sol científic; sense comentaris. És clar que a Itàlia, pàtria de Galileu, Leonardo, Marconi, Fermi o Volta, hi ha un 30,5% que tampoc. Mal de molts...
Jo hauria votat a Newton, Einstein i Darwin, tot i que em sabria greu deixar fora gent com Galileu, Maxwell, Watson i Crick, Wegener, Lavoisier, Koch, ...
Bé, les respostes reflecteixen el major o menor grau de no sé si dir-li chauvinisme, orgull nacional o, simplement, un cert star system que també hi ha al món de la ciència.
Haig de reconèixer que a quatre d'aquests científics més anomenats no els coneixia de res, els txecs Jan Jansky (va determinar els quatre grups sanguinis A, B, AB, 0; jo estava convençut que havia estat Karl Landsteiner, que, de fet, és qui va rebre el premi Nobel) i Jaroslav Heirovsky, que sí va rebre el Nobel per un mètode d'anàlisi química molt utilitzat; i els italians Margherita Hack, que sembla tenir més mèrits en la divulgació que en la recerca, cosa que no diu molt en favor dels italians i Antonino Zichichi, un popular físic nuclear.
Com és lògic, guanya de carrer Einstein que només no és el primer a Polònia. No hi ha res com tenir aquesta pinta:
per a ser un científic famós.
Una classificació de països que anomenen més els seus científics (donant 10 punts al més anomenat i 1 al que menys) ens dóna:
Itàlia: 38
Alemanya: 30
Regne Unit: 30
Estats Units: 21
Polònia: 19 (Marie Curie i Copèrnic, els dos primers)
Dinamarca: 18
França: 16
Àustria: 5 (Freud)
Espanya: 5 (Cajal)
República Txeca: 5
Holanda: 0 (és el país que surt més ben parat en general darrera Dinamarca i el menys chauvinista, tot i tenir personatges com Huygens, Leeuwenhoek o van der Waals)
Aquesta gràfica reflecteix l'estat de la qüestió en general:
 |
| Com calia esperar, Espanya està fatal; a les x, "cercanía" i a les y, "conocimiento" |
Per últim, les respostes a les preguntes.
1. V; 2. V; 3. V; 4. V; 5. V; 6. V; 7. F; 8. F; 9. F; 10. F; 11. F; 12. F; 13. F 14. V; 15. F; 16. F; 17. F; 18. F; 19. F; 20. F.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada