Selecció natural no (estrictament) biològica

Avui l'entrada pot semblar una mica tonta però potser serà més seriosa del que semblarà en principi. Espero que tingui un aire, almenys inicialment, a les columnes que publica el meu admirat Quim Monzó.


En tal dia com avui, amb febre futbolera, a dos dies de Sant Jordi i amb la bonica escena que he presenciat aquest migdia just davant de casa, l'ocasió es presta a fer un petit apunt de l'estudi del comportament humà. També influirà la lectura del llibre que estic llegint en aquests moments, El capellán del diablo, del mestre Richard Dawkins.


Començo amb l'escena, que m'ha semblat tan carrinclona que era fins i tot deliciosa. És primavera i aquests dissabtes que comencen a ser assolellats es presten a celebracions diverses, entre elles les de la Primera Comunió. Feia molts anys que no presenciava aquest tipus d'esdeveniments i m'ha sorprès trobar-hi una estampa que em semblava que ja hauria desaparegut, la del nen vestit d'oficial de marina.

El model és semblant al que he vist aquest matí

És curiós comprovar que la que hauria de ser una celebració de l'entrada en la religió dels humils pugui deparar tal parafernàlia pseudomilitar. Puc entendre que la gent es mudi en una ocasió que consideren memorable però, d'oficial de marina?!


He fet un petit treball de camp sobre el tema i sembla que l'origen d'aquesta disfressa es perd en la nit dels temps. Sembla que és un record de la feina que feien els apòstols, molts d'ells, com Sant Pere, pescadors. Pescadors, sí, però capitans de fragata? Deixem parlar als experts en el tema, en aquest cas el web de la Revista Internacional de Protocolo:


"Lo curioso de esta consulta, es darnos cuenta de que por inercia, tradición o costumbre vistamos a nuestros niños con determinados trajes sin saber exactamente el porqué." (...)

"En Lucas 5, (1-11), relata el evangelista la predicación que Jesús realiza desde la barca de Pedro, marino y pescador, y de cómo, tras pedirle que volvieran a faenar después de toda una noche sin éxito, Pedro confía y como era de esperar, pescan más que nunca. Pedro se postra a los pies de Jesús y éste le dice que no tema, que desde ese momento pescará hombres vivos...
En la simbología, la Iglesia es una gran barca desde la que Jesús pesca a los nuevos hombres, que navegan en su compañía hasta el día del encuentro con el Padre, transformándose en marineros colaboradores en la pesca de más hombres" (...)

"Pero los adultos, ya sabemos que necesitamos resaltar nuestra pertenencia a la tribu, y que en las tribus más importantes la Misa dominical y más aún si en ella nuestro niño hace su Primera Comunión, es un momento único para hacer evidente nuestra superior categoría. Y entonces es cuando aparecen los uniformes de Capitán de Fragata, o de Almirante, convirtiendo a los niños en, la mayoría de las veces, maniquíes de exposición de las últimas tendencias en uniformes.
Se abandona el origen auténtico de la vestimenta, para pasar a la ostentación fútil e innecesaria en un momento esencialmente de recogimiento espiritual.
Y vamos derivando poco a poco en otros uniformes, puesto que las preferencias militares de los padres pueden ser muy diversas, como demuestra el dato de que el año pasado, aumentó en un 30% la confección de trajes de gala de la Guardia Civil para niños de primera comunión."

De guàrdia civil!! I no és cap trola, mireu:

Sense comentaris

He descobert un web on el vestit d'admirante (sic) val entre 175 i 185€. És clar que el de guàrdia civil val, sense sabates, 379€. Bé, no entrarem en debats ètics.


Per a mi, però, la pregunta és per què es manté una tradició tan clarament absurda? I aquí potser és on entra la ciència.


Richard Dawkins sostenia en la seva famosa obra El gen egoísta que els éssers vius som simples plataformes de transmissió de gens, els autèntics protagonistes de l'evolució. Els gens, segons Dawkins, lògicament no es preocupen pel que li passa a l'organisme que els transporta, mentre puguin reproduir-se tant com puguin.
La idea de Dawkins ha estat i segueix estant molt discutida però forma part del patrimoni de l'actual teoria sintètica de l'evolució.
En la mateixa obra, Dawkins proposa l'existència d'unes altres estructures replicadores (reproductores), semblants a gens en el seu comportament, i que ell anomena mems. Aquests serien peces culturals que es propaguen pels nostres cervells sense que necessàriament ens afavoreixin, simplement ho fan si tenen èxit reproductor. L'exemple més evident en l'actualitat i multiplicat per n és tot aquest conjunt d'idees virals que circulen per Internet.


Altres investigadors han seguit les idees de Dawkins i, fins i tot, les han dut a extrems impensables d'entrada. Una d'elles és Susan Blackmore de la que penjo la següent conferència que m'ha semblat molt interessant i provocadora:

No sé per què no es veu sencera. Aquí podeu continuar, si voleu.

No deixa en molt bon lloc la capacitat de decidir humana la idea del mem; en tot cas, potser més val que sigui així perquè quan veig un d'aquests nens mariners espero que sigui un mem de limitada capacitat replicadora i algun vent evolutiu l'extingeixi aviat.


No puc acabar sense recomanar-vos una de les meves novel·les preferides que tracta en to de bona comèdia del possible origen de les modes: Oveja mansa, de Connie Willis.