dissabte, 14 d’abril del 2012

Mètode i fal·làcies

Aquesta tarda se m'ha acudit explorar quines conferències TED estan traduïdes al català. No està malament, n'hi ha 153 en aquests moments. Entre elles, aquesta de Ben Goldacre que insereixo a continuació.




Ben Goldacre és metge psiquiatra i ha escrit fins no fa molt i durant 8 anys una columna setmanal al diari britànic The Guardian criticant els exemples de mala ciència en tots els àmbits, tenint present la mala aplicació del mètode científic (la nul·la, en algun cas), el mal tractament estadístic de les dades, l'ocultació de resultats, els errors als mitjans de comunicació, ...

Goldacre, amb cara de pinxo
No deixa a ningú sense rebre, des dels apòstols de les medicines alternatives a la indústria farmacèutica; potser pinta un quadre una mica massa pessimista però incideix en la importància que tota investigació sigui ben realitzada i sense amagar ni una sola dada.


Ben Goldacre ha publicat un llibre on exposa les seves idees anomenat Mala ciencia (Bad Science) publicat aquest any passat, que vistes les referències que corren per la Xarxa, estic molt temptat de llegir.


Del que he llegit sobre ell mentre preparava aquesta entrada em quedo amb el següent:


P. Pero, ¿no es paradójico que en los tiempos de mayor avance de la Ciencia haya tanta proliferación de la superstición y lo mágico?
R. Sí, es raro. Creo que tiene que ver con que la Ciencia está ahora tan avanzada que realmente muchas personas tienen que hacer una especie de acto de fe, porque la tecnología parece como una caja negra para la gente. En los años 50 sabías cómo funcionaba un motor y podías arreglar el coche de la familia, hasta podías abrir tu aparato de radio y entender cómo funcionaba. Hoy en día, la tecnología que estamos usando tú y yo para hablar (Skype), o el teléfono móvil que la gente usa para comunicarse, es todo tan completamente avanzado que se convierte en opaco y de ahí pasa a convertirse en siniestro y en una amenaza intelectual, porque no lo entiendes. No entiendes el cacharro que tienes en tu bolsillo y hay otra gente que parece capaz de entenderlo. Y eso es intelectualmente amenazante, influye en el resto de tu visión sobre la ciencia y produce una sensación de extrañeza en las personas.


Teniu l'entrevista sencera aquí.


Penso que potser un dels principals problemes que té el ciutadà comú és que no entén com funciona la ciència. Potser si ho entengués, encara que no n'entengués els resultats, tindria més confiança en els científics, de la mateixa manera que jo que no tinc ni idea de circuits elèctrics tendeixo a confiar en els lampistes.
El mètode científic i la seva aplicació, com a tot producte d'una ment humana imperfecta, no és perfecte, però crec que ha demostrat abastament, des que el van inventar Galileu, Kepler, Bacon i altres, que no tenim millor eina per entendre la realitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada