La importància d'una bona sanitat pública

Aquesta setmana he tingut sentiments contradictoris sobre aquest tema.

Dimecres vaig estrenar-me al meu nou CAP. L'espera va ser de pràcticament una hora. Després, tot s'ha de dir, em vaig sentir ben atès tot i que la meva nova doctora, atrafegada i empipada amb el nou programa informàtic que no acabava d'anar, em va semblar una mica distant. Amb l'estona va millorar la seva disposició (un, quan va al metge i, sentint-se en posició d'inferioritat, mira de "lubricar" l'ambient amb una mica d'humor) i, a més, va aprofitar que aquell dia casualment passava consulta l'especialista de la matèria per confirmar les seves sospites.
És clar que ha de ser difícil estar de bon humor quan tens una visita cada set minuts; o sigui, unes 35 en una tarda de 4 hores, visites que són, per definició, de tot pèl i color. Ja em direu com es gestiona això, si no és amb molta pràctica, coneixements i mà esquerra. Algú pensa que els metges cobren massa?


El mateix dia rebíem la notícia de l'Alaitz Corominas, la nena que va ser operada quan encara era un fetus per un equip de l'Hospital Clínic i de l'Hospital Sant Joan de Déu. Una operació feta per metges d'aquí, formats aquí (algun d'ells també ha treballat a l'estranger), que treballen aquí, que paguem entre tots (un fet que massa vegades obliden els qui no volen pagar).
Malgrat les cues, les llistes d'espera, el tracte no sempre massa amable, les instal·lacions a vegades revellides, hem d'estar molt orgullosos de tenir una de les millors atencions mèdiques del món.
Podeu trobar algunes dades en el web de la OMS; n'extrec el següent:

• Espanya té una de les esperances de vida més altes del Món (82 anys, dades del 2009; sense arrodonir, Catalunya és una mica per sobre de la resta d'Espanya); per sobre només hi ha el clàssic Japó i San marino (!), amb 83. Tot i que tal i com mengem, ja veurem quan dura.
• Dedica el 9,7% del PIB a despesa sanitària, despesa que és pública en un 72,1%. Ens superen en les dues despeses Àustria, Botswana (com està canviant Àfrica!), la clàssica Cuba, Dinamarca, França, Holanda, Sierra Leone (!!) i Suècia i alguns micropaïsos del Pacífic (on no deu ser mala idea jubilar-se). El contrast amb la meca de la medicina (els EEUU) és brutal: 16,2% de despesa sanitària però només un 48,6% és pública.

L'Alaitz i els seus pares han gaudit dels beneficis d'una sanitat pública que és capaç de realitzar operacions pioneres al Món; hem de fer el possible i l'impossible per a què segueixi així.

Aquest bitxo bé val l'esforç

Més detalls, als següents enllaços:

• Enllaç del Clínic (llàstima que la imatge no es vegi més bé).
• Enllaç de Sant Joan de Déu.
• El ressó a nivell mundial.