divendres, 24 de febrer del 2012

Una volta per Collserola

Dimecres passat vam fer una sortida per Collserola amb els alumnes de 1r i 2n de Ciències de la Terra. Es tractava d'observar in situ sobretot els tipus de roques més representatius de la serra, tan coneguda i alhora tan desconeguda pels barcelonins.

Collserola des de l'aire
El temps va acompanyar i vam poder fer una bona caminada des de Vallvidrera, passant pel Turó de'n Cors, fins Sant Pere Màrtir. Allà vam baixar fins la Carretera de les Aigües i la vam recórrer tota fins el funicular del Tibidabo.
Pel camí vam observar diversos afloraments de roques, especialment metamòrfiques, encara que a la zona no hi ha la clàssica llicorella (o no la vam saber trobar).

Llicorella, que no deixa de ser una altra forma d'anomenar la pissarra
La fil·lita pigallada és una roca més habitual en el trajecte que vam fer; les taques són posteriors a la primera formació de la roca, produïdes per les altes temperatures de magmes propers
La major part de les roques que vam poder observar són molt antigues. Provenen de l'anomenada orogènia herciniana o varisca, que es va produir fa més de 300 milions d'anys en col·lidir una sèrie d'antics continents en l'anomenat supercontinent de Pangea (el pare dels actuals continents).


Les forces implicades en aquesta col·lisió van transformar les roques sedimentàries en metamòrfiques del tipus de la llicorella o la fil·lita, algunes de les quals també van veure's afectades per magmes, donant lloc a cornianes, típiques roques que s'han transformat per la calor.

Un aflorament de corniana prop de Sant Pere Màrtir
La granodiorita és una altra roca típica de la zona. Semblant al granit, va ser explotada durant força temps en la construcció de les cases de Pedralbes. Prové de les intrusions de magmes (és una roca magmàtica plutònica, o sigui, que es forma a l'interior de la Terra). 

Antiga pedrera de granodiorita a la Carretera de les Aigües
El trajecte proporciona algunes sorpreses, com per exemple descobrir que a la base de Sant Pere Màrtir hi ha l'antic emplaçament d'una bateria antiaèria de la Guerra Civil...

L'antiga bateria amb el Baix Llobregat al fons
...o que a la mateixa Carretera de les Aigües hi ha una antiga mina casolana (clàssic escenari d'exploracions de la nostra primera adolescència), la Mina Juanita.

L'entrada a la Mina Juanita
En resum, una bona ocasió per fer una mica d'exercici, respirar un aire una mica més pur, conèixer un xic més la geografia propera i, fins i tot, aprendre quatre dades de com és el món que veiem cada dia.

La colla (sense el fotògraf, ai!) al Mirador dels Xiprers
Aquí teniu la informació del Parc de Collserola.

2 comentaris:

  1. Hola Josep Maria. Felicitats pel teu article sobre la sortida a Collserola.
    Joanjo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies. Si algun cop, que ho dubto, estàs avorrit, passeja't per les altres entrades. Algunes tenen enllaços molt sucosos.

      Elimina