L'inspirador, Richard Feynman

Quan vaig decidir el títol d'aquest blog, vaig utilitzar, suposant que no tenia drets d'autor, una inspirada expressió de Richard Feynman, que sonava al video de Symphony of Science "We are all connected". M'agradava el que deia sobre la llum, m'agradava l'expressió i, sobretot, m'encantava la cara de punyetero que manifestava el savi nordamericà.

Feynman i els seus inseparables bongos

Feynman, de Nova York, nascut el 1918, va ser premi Nobel de Física (per desgràcia seva) l'any 1965 amb Tomonaga i Schwinger, per la formulació de l'electrodinàmica quàntica, la descripció de l'electromagnetisme a nivell subatòmic.
Feynman, mort el 1988, era un personatge, pel que sembla, molt especial. Incansable cercador del coneixement pel pur plaer de saber, bromista, irònic, sense pèls a la llengua, ... Podeu trobar en aquest web les referències dels seus llibres traduïts al castellà.

Hem d'agrair que alguns usuaris del Youtube hagin traduït i subtitolat al castellà, dues entrevistes que va fer uns anys abans de morir.
La primera, de la BBC en el seu llegendari programa Horizon, va ser realitzada l'any 1981 i s'anomena The pleasure of finding things out (El plaer de descobrir les coses); en ella es parla de la seva infància, de la influència del seu pare, de la seva participació al Projecte Manhattan, de la seva manca d'interès pels honors, de la seva tasca com a professor, del que entenia per pseudociències, de religió, ... És magnífica.

La segona, també de la BBC, és de l'any 1983 i és un recull (anomenat Fun to imagine) d'explicacions físiques a fenòmens de la vida diària, impregnades del seu toc. Poso l'enllaç de la que acaba amb la frase que va inspirar el títol d'aquest blog; però totes són esplèndides, didàctiques i traspuen geni (no us perdeu l'explicació de la combustió i la fotosíntesi que fa a la número 2: Fuego).

La ciència com a cultura (Conferència de Manuel Toharia)

Els que ja pentinem canes, recordem, en les èpoques dels dos canals únics de televisió (un fet gairebé inimaginable avui en dia), a un personatge que va intentar introduir la ciència a la televisió pública.
Manuel Toharia, que va començar a ser conegut, com a "home del temps" a TVE als anys 70, va endegar el programa "Viva la ciencia" uns anys més tard (a principis dels 80).

Manuel Toharia quan el vam començar a conèixer.

Toharia va ser director del Museu de la Ciència de Madrid i ho és, actualment, del Museu de la Cìència de València. Físic de formació, la seva activitat ha estat durant molts anys dedicada, com veieu, al noble i difícil art de la divulgació científica en diferents àmbits.
En aquesta conferència, amb un to desenfadat i en 9 fragments, fa una defensa de la cultura, de la ciència com a cultura i de la importància i el plaer del saber, en general. Penso que molt recomanable (encara que sembla que ha desaparegut el fragment número 5!)

Afegeixo alguns enllaços relacionats amb el personatge:
- Una entrevista amb la seva opinió sobre el fenomen OVNI.
- El resum d'una conferència on desdramatitza el canvi climàtic.
Que us vagi de gust.

PD: Ha sortit l'últim video de Symphony of Science, The Greatest Show on Earth.

Blogs i més blogs

Les vacances i tenir per fi ADSL a casa, m'han servir per descobrir que a la xarxa una bona colla de blogs sobre ciència; molts cops els que els fan són professors o estudiants de ciències, però no són blogs relacionats amb la seva feina o carrera sinó de divulgació científica.
Se'n troben molts i molt actius en castellà, a més molt relacionats entre ells; en català, com és lògic, no n'hi tants, però alguns valen molt la pena.


La llista seria llarga però en destacaria els següents:

En castellà:


- El tamiz, que ja vaig anomenar en una entrada anterior. El seu lema és "Antes simplista que incomprensible" i això ja ho diu tot. Dedicat especialment a la Física, també té sèries d'articles dedicats a l'Astronomia (té en marxa una sèrie sobre el Sistema Solar espectacular), curiositats de la Ciència, invents quotidians, ... Molt recomanable.

- Ciencia Kanija, és un blog de notícies que toca tot tipus de temes, centrant-se en l'Astronomia i la Física; amb més d'una entrada diària, parteix sempre de fonts fiables. Molt dinàmic.

- MalaCiencia, es dedica a posar en evidència les errades científiques en els mitjans de comunicació, especialment a les sèries de la tele. Molt distret, encara que a l'autor se li veu que li van més les ciències "dures" i la tecnologia.

- El ojo de Darwin, que, com indica el seu nom, tracta temes bàsicament de Biologia. Bastant recent, encara no té moltes entrades.

- Hablando de ciencia, que és més que un blog i que és un projecte de divulgació en el que participen moltes persones de diferents camps i que han editat un documental sobre la història dels usos de la ciència prou professional (per estar fet per aficionats): Del mito a la razón:

En català:

- iCIENTIFICats, amb poques entrades però molt treballades; m'ha fet molta gràcia trobar-m'hi el llegendari minidocumental Potències de 10, que tant em va fascinar quan era un xavalet.

- Els blogs del diari Ara, del qual destacaria l'anomenat Centpeus (que incorporo als enllaços interessants), molt actiu i que tracta temes biològics, escrit per Daniel Closa, del que vaig gaudir-ne el llibre 100 mites de la Ciència.

- Bon dia ciència, que tracta els temes mèdics, normalment aprofitant l'actualitat.

El mico pelut

Interessant entrevista al diari d'avui a Josep Call, director del Centre de Primats del Max Planck de Leipzig. Josep Call, que prové del camp de la Psicologia i que, com tants altres, ha incorporat el pensament evolotiu a aquesta ciència a vegades tan poc científica, ja fa anys que estudia els primats intentant trobar les claus de la intel·ligència humana.
De l'entrevista es desprèn que la principal diferència entre els grans simis i nosaltres rau en el pensament simbòlic. Els grans simis són incapaços, sembla, d'imaginar més enllà del que necessiten per a la seva vida quotidiana.
L'entrevista m'ha recordat una seqüència que sempre m'ha quedat gravada: la d'un ximpanzé reconeixent-se en un mirall.

No és el que havia vist però està prou bé

La prova del mirall ha estat utilitzada des dels anys 70 per demostrar l'autoconciència dels animals, incloses les persones. Que la capacitat d'entendre que la imatge que hi ha al mirall sigui un mateix hagi estat considerat prova d'autoconciència ha tingut la seva controvèrsia, em sembla que prou raonable, però el fet que només la passin, apart dels humans, els grans simis, els elefants, els dofins, les orques i, atenció, les garses ...

Garses i corbs són animals molt espavilats.

... ens pot fer pensar molt sobre la seva mentalitat.

No fa tants anys, semblava inconcebible que alguns animals fossin tan propers a nosaltres en les seves habilitats cognitives. Avui en dia sembla inconcebible pensar així.

Si voleu saber més sobre el tema us recomano aquests enllaços:
- Una entrevista a Josep Call al Redes.
- Una prova del mirall diferent per a porcs.
- I una entrevista a Josep Call, en la que valora l'estat de la investigació científica a Espanya.