Jorge Wagensberg

Hi ha persones a les que admirem per tot el que saben sobre el seu camp. De fet, amb el pas dels segles, els científics cada cop han esdevingut més uns grans especialistes, deixant enrere aquella concepció del savi renaixentista que sabia de tot un poc, el paradigma del qual potser és Leonardo, que tant et dissenyava unes fortificacions com et pintava una Gioconda.
És lògic que la ciència hagi evolucionat d'aquesta forma perquè cada cop abarca més i si un s'hi vol dedicar no pot aspirar a aprofundir en tots els camps, ni que siguin els de la seva especialitat. Potser és un forma d'enriquir la ciència però potser també és una forma d'empobrir el científic.
Alguns, tot i això, s'apropen a aquesta concepció de savi d'èpoques passades. Entre ells, al nostre país, excel·leix Jorge Wagensberg.

Jorge Wagensberg explicant al Parlament català el dolor que pot causar una banderilla a un toro.

Wagensberg és físic de formació però el seu bagatge abarca molts camps del coneixement humà; un, que se suposa que és biòleg, es queda parat del que sap de Biologia. Però, a més, et pot deixar bocabadat comparant uns insectes atrapats en ambre amb diferents moviments pictòrics o explicant-te la ciència que hi ha darrera l'arquitectura de Gaudí.

Teniu una interessant conferència de Wagensberg amb algunes de les seves idees en aquest video al Youtube:

Va ser director del Museu de la Ciència (actualment anomenat Cosmocaixa) del 1991 al 2005; la seva emprenta hi és ben clara, especialment a la sala principal, on es fa un viatge, si un s'hi passeja amb cura, des de les bases de la matèria als inicis de la civilització humana.

També dirigeix la col·lecció Metatemas, d'editorial Tusquets, de divulgació científica i que ja ha publicat 120 títols.
Us ofereixo algunes perles del pensament de Wagensberg aparegudes en forma d'aforismes en el número 75 d'aquesta col·lecció "Si la Naturaleza es la respuesta, ¿cuál era la pregunta?" i que tradueixo el més bé que puc del castellà:

- "Existir no és massa probable"  que lliga amb la següent: "Ho sento, germà: de poc et va servir arribar segon en aquella memorable cursa de mig milió d'espermatozoides."
- "Jo sóc la intersecció de totes les meves vivències."
- "Predir el passat és l'habilitat més freqüent dels que sempre tenen raó."
- "Hi ha moltes maneres d'estar viu, però només una d'estar mort."
- "Una zebra no necessita córrer més que una lleona, sinó més que les altres zebres." Es pot explicar millor la selecció natural?!
- "El més incomprensible del món és que sigui comprensible." Aquesta és d'Einstein.
- "No hi ha res en contra que tot sigui intel·ligible."
- "Ciència es allò que els científics diuen que és ciència."
- "Déu pensa?" i "Donaria un braç per saber què pensa Déu d'ell mateix."
- "Si el capità (Endavant!) i el mestre (Seguiu-me!) intercanviessin els seus crits característics d'ànim, el món podria millorar una mica."
- "El científic tendeix a saber tot de res i el filòsof a saber res de tot."

Aquesta última no és seva però és un bon final per a un article d'un científic que té molt de filòsof i que tendeix a saber molt de molt.

Xocs (o no) planetaris

Dimarts passat, un asteroide, 2005 YU55 va passar prop de la Terra. Prop de la Terra significa una mica més a prop que la Lluna, que ja és força a prop. 2005 YU55 té uns 400 m de diàmetre i un impacte de tal objecte sobre la Terra seria especialment catastròfic, encara que molt menys que el de Chicxulub que va acabar amb els dinosaures (la bestiola tenia uns 10 km de diàmetre).

Una representació de l'impacte a Chicxulub

Era una idea acceptada fa uns anys que era altament improbable l'impacte d'un asteroide de mida important contra la Terra en els temps actuals. Noves i millors observacions de l'espai que ens envolta i l'impacte del cometa Shoemaker-Levy contra Júpiter l'any 1994 han fet replantejar aquesta noció. L'impacte segueix sent improbable però potser una mica menys.

Una altra representació, aquest cop de l'impacte dels diferents
fragments del Shoemaker-Levy contra Júpiter

D'un temps ençà la NASA controla els NEO (Near Earth Objects) que són prou grans i propers com per ser potencialment perillosos. Un d'ells, Apofis, va crear certa expectació fa uns anys però amb el temps s'ha comprovat que no comporta perill.

Ara, potser algun dia algun asteroide o cometa de bona mida presenti un risc important d'impactar contra la Terra. De fet, l'any 1908 el que molt probablement va ser un d'aquests dos astres va impactar a la remota regió de Tunguska, a Sibèria. Dècades d'exploracions, en una zona particularment difícil d'estudiar, no han aportat una solució definitiva i, això sí, un munt d'hipòtesis a cada qual més estrafolària. Si us interessa el tema hi ha un documental a la mediateca que en parla ("El Big Bang de Tunguska"). Hi ha hagut altres casos més recents que han esclatat a l'atmosfera i que, en segons quines circumstàncies, podrien ser confosos amb una explosió nuclear. La nostra reacció davant d'un aconteixement així fa una mica de por.

Aprofito l'avinentesa per afegir als enllaços interessants Stellarium, un web des del qual podeu desacarregar un planetari al vostre ordinador. Bonic de debò.

La poesia de la realitat

Amb una mica de retard però...
... potser ha valgut la pena.


Acaba d'aparèixer l'últim video de Symphony of science, Onward to the edge, dedicat a l'exploració espacial. Espero tenir prou esma per traduir i subtitular els que em falten algun dia!
Però en el correu que he rebut, hi havia la referència a un altre projecte que també combina ciència i música: The Sagan series: basat en textos recitats pel propi Carl Sagan (amb aquella cadència seva tan poètica) en audiollibres, música de diverosos autors i imatges de diverses fonts molt ben editades; són un tribut a qui hauria de ser considerat un dels més grans pensadors del segle XX.


No us perdeu aquestes peces, especialment (per al meu gust) A Reassuring Fable i Gift of Apollo.