dilluns, 6 de juny del 2011

Diàleg a tres bandes: Hawking, Sagan i Clarke

Ja feia temps que volia veure'l i, finalment, divendres passat ho vaig fer: el gairebé llegendari diàleg a tres bandes entre Stephen Hawking, Carl Sagan i Arthur C. Clarke, aprofitant la publicació d'Una breu història del temps (A brief History of time: From Big Bang to Black Holes) de Hawking, l'any 1988, per cert, un best seller malgrat la seva dificultat (la qual cosa em fa pensar que es va regalar molt més del que es va llegir).


Trobar-se en un programa de televisió a tres "monstres" com aquests no deu ser cosa fàcil d'aconseguir i encara menys en la televisió d'avui en dia, on els principals "debats" es fan entre els parents dels concursants dels realities; tot i això, el diàleg m'ha semblat una mica decebedor perquè es volen tocar tants temes que no s'aprofundeix molt. Tot i això, té moments esplèndids.
Sobre la ciència de la que es parla, cal tenir present que:
- La data del Big bang està desfassada; actualment se'l situa fa uns 13.400 milions d'anys.
- El Hubble ha fet molts descobriments però no els que en el programa s'esperaven.
- Les figures que ens mostra Clarke, els fractals, no les va inventar ell, com pot semblar (encara que anomena a Mandelbrot). Però segur que al Marc li agrada que se'n parli.
- El LP del que parlen viatja a les naus Voyager 1 i 2, que ja fa temps que són fora del Sistema Solar. Per cert, que si no ho entès malament, es llegeix com qualsevol disc de vinil, cosa que no sé si sabrien fer els ET.

També m'agradaria destacar el sentit de l'humor de Hawking, la defensa que fa Clarke de la Ciència Ficció (una defensa no gaire necessària als països de parla anglesa, al contrari que aquí), la visió una mica idíl·lica dels extraterrestres (no la de Hawking, que veig que no ha canviat) i que contrasta amb la d'avui en dia, on el cine i la televisió ens omplen d'invasions terribles. I aquesta manera de parlar de Sagan tan de ciències: "Creiem...", "En la meva opinió..." i el que diu sobre com hauríem d'educar els nens.

En resum, una oportunitat que no es repetirà (Sagan i Clarke ja són morts) i de la que pot valdre la pena gaudir-ne.

3 comentaris:

  1. Ja q parles de Big Bang, es veu q la International Astronomical Unit diu ara q no té clara una definició del mateix, així q van obrir un concurs al q es podien enviar les definicions fins al 30 d'abril (jo ho acabo de veure, potser han ampliat termini). Al guanyador diuen q li donen el Spring Cosmology-Science Award. Et deixo el link a la web
    http://cosmologyscience.com/cosblog/?p=314
    (i sí, vaig ser alumna teva ja fa força anys)

    ResponElimina
  2. L'últim que he sentit sobre el Big Bang és que seria el final d'un cicle, i l'inici d'un altre, de destrucció i formació de l'Univers; un cicle de 1 bilió d'anys! Agafa't fort!
    Com que la definició no és meva, no va a concurs.
    Per cert, ets l'Eva Valera?

    ResponElimina
  3. Bingo! Ja he vist això de q la matèria actual sería com un romanent de tota la matèria original. Inquietant...

    ResponElimina