Carl Sagan

Ja fa uns quants anys em va preguntar un alumne si tenia ídols. Depèn del que s’entengui per ídols, és clar. Si per ídols entenem algú a qui admirem i al que intentem imitar, de jovenet ho era el Johan Neeskens, un futbolista del Barça.

De gran, amb unes quantes canes més i un cop passades les febres futboleres, si que voldria parlar de persones que d’una manera o altra m’han influït i m’han ensenyat i, que tractant-se d’un bloc de ciències, hi hauran d’estar relacionats. I el primer del que parlaré va passar per la meva vida pocs anys després que en Neeskens marxés del Barça, quan començava a deixar de ser un adolescent (si és que ho he deixat de ser mai). Potser per això em va impactar tant.

Per començar havia pensat ser més original però penso que seria injust començar aquesta secció sense parlar de Carl Sagan ni de la seva sèrie Cosmos. Sé que, més de 30 anys després, la televisió ha evolucionat molt, el gènere documental s’ha fet molt espectacular i el ritme de tot el món audiovisual s’ha accelerat de forma exponencial i de forma inversament proporcional a la nostra capacitat de sorprendre’ns. Per això no estic segur si una sèrie de l’estil de Cosmos tindria l’èxit que va tenir en el seu moment, ni si el pot tenir entre el jovent actual.

En tot cas, Cosmos és una sèrie que val la pena només per escoltar-la. Al meu entendre té un guió esplèndid, farcit de frases que podrien ser citades fins a l’extenuació. Aquí us en deixo una, gairebé al final de l’últim episodi, només per a què us en feu una idea: (després de veure’s tota una sèrie d’escenes amb persones fent tota mena de coses) “These are some of the things that hydrogen atoms do given 15 billion years of cosmic evolution. It has the sound of epic myth. But it’s simply a description of the evolution of the Cosmos as revealed by science in our time”. (no és molt difícil de traduir, oi?) O, com diria el mateix Sagan, la ciència ens ha revelat una visió de l’Univers molt més apassionant que el més elaborat dels mites o les religions.

No recordo cap altra sèrie documental que lligués amb tanta traça fons i forma. Si algú en coneix una altra, sisplau, que m’ho digui!

Cosmos tracta de tot un poc, encara que l’astronomia sigui el seu eix principal, però sobre tot tracta de la fascinació pel coneixement. És, almenys, el que em va transmetre; no pecaré d’immodest però m’agradaria apropar-me en aquest sentit, ni que fos una mica, a qui considero el meu principal mestre. Espero, algun dia, aconseguir-ho.

I una anècdota final: Si voleu saber on és el turista de la foto del perfil, només cal que mireu l’episodi 2 de Cosmos.

Sobre Carl Sagan:

Biografia 
Cites (de Cosmos i altres materials); hi ha una versió més curta en castellà. Les de Mr. X, bé, eren aquells temps...

Bibliografia (Us recomano El mundo y sus demonios).

Teniu tot Cosmos al canal Docuciencia (a Enllaços interessants), per sort en el doblatge original, encara que sempre és millor seguir-la en versió original.